General

Què implica la crisi sanitària i el confinament en els infants i adolescents

La crisi sanitària del COVID-19 conjuntament amb les mesures de prevenció, com el confinament de les persones en els seus domicilis, tenen un impacte emocional en els menors de la casa. El trencament de les rutines habituals i el missatge implícit i explícit de por, de mort, de malaltia… pot provocar la desestabilització emocional dels nostres fills i filles.

LES PORS I L’ANSIETAT

L’ansietat és una resposta normal i adaptativa envers les amenaces que prepara a l’organisme per reaccionar enfront una situació de perill. Molts nens i nenes tenen por a diferents estímuls: la por a la separació, als estímuls desconeguts (com a les persones estranyes) o la por a estímuls que van poder ser perillosos per a l’espècie en altres períodes de l’evolució (alçades o serps), són freqüents a determinades edats. Es tracta de pors modulades per l’experiència que són transitòries i acostumen a desaparèixer a mida que el nen creix.
La situació de crisi a la qual ens veiem immersos pot elevar els nivells d’ansietat en els nostres fills i filles, a la vegada que agreujar pors ja existents i generar-ne de noves. En alguns casos aquesta resposta emocional es pot manifestar en angoixa quan s’han de separar dels pares.
A nivell corporal, els nens poden expressar l’ansietat en forma de mals de panxa o mals de cap. També rebutjant estar sols i no volent dormir sols. Altres símptomes que poden aparèixer són els malsons i les pors relacionades amb l’abandonament, malaltia o mort dels pares, plors davant la separació… Poden mostrar una major inseguretat i més necessitat d’atenció.

Què puc fer jo com a mare o pare? Com gestiono les seves pors i les seves ansietats? Pautes Generals.

Les persones més properes als nens i nenes tenen un paper un molt important en la prevenció i l’acompanyament de la gestió de l’ansietat. Els nens i nenes tenen menys recursos per afrontar adequadament situacions o esdeveniments vitals estressants i poden veure’s superada la seva capacitat de reacció més adaptativa.

En aquests casos, per disminuir l’impacte dels esdeveniments estressants es recomana a les persones properes als infants:

Obrir canals de comunicació:

Parlar amb el nen de tot allò que el preocupa, de com se sent; de permetre que es desfogui i exposi totes les preocupacions, dubtes i sentiments.

Parlar amb el nen de tot allò de què tingui por. Què és el que t’inquieta? Què es el pitjor que pot passar? No s’ha de forçar el nen a parlar dels seus sentiments, s’ha d’estar disponible quan ell ho necessiti.

Normalitzar que és possible que sorgeixin noves preocupacions, però tranquil·litzar tot el que puguem. És a dir, que se sentin protegits. Podem explicar-los que és normal sentir por de vegades, i que aquesta sensació ajuda a protegir-nos d’alguns perills en situacions noves. Totes les emocions són ben rebudes, i més en una situació tan extraordinària per a ells.

No estar constantment parlant sobre el coronavirus, ja que podem generar noves
preocupacions: treball dels pares, estat d’algunes persones malaltes, etc. Cal tenir en compte que, a través dels mitjans de comunicació, aquests dies els nens / es estan sentint sovint les paraules “mort”, “malalts”, “pandèmia”, “alerta”, de manera que poden experimentar certa incertesa i preocupació. Per això, és important limitar i no exposar-los constantment a la informació, ni que escoltin als adults parlar amb molta freqüència de el tema. Per exemple si s’escolten les notícies que ells no hi siguin davant.

Contextualitzar als nens i nenes l’abast del problema tant com es pugui, perquè les pors i la fantasia agreugen l’ansietat. Explicar que majoritàriament afecta de manera greu a persones molt, molt grans o que ja tenen malalties. I la gran majoria estan malaltes uns dies amb febre i ja està.

Comprendre la importància de la situació per al nen.

Fer de models de conducta i d’afrontament: els nens aprenen a actuar i a afrontar els problemes imitant i adoptant com a propis els models d’actuació de persones properes a ells. Per exemple demostrar els sentiments davant la situació.

No obstant això, no és recomanable desbordar-lo amb preocupacions i problemes aliens. O entrar gaire en detall. Els nens necessiten que els adults transmetin seguretat i tranquil·litat.

Si el nen té por cal que se l’animi a afrontar-la:

Acompanyar-lo a una exposició gradual: primer amb companyia i després sol. Començar per una situació fàcil i després anar augmentant dificultat.b. Felicitar-lo pels avenços i l’actitud de superació.

Potenciar els seus recursos personals. La resposta davant d’una situació que genera ansietat depèn, en part, dels recursos que disposa l’individu per afrontar-s’hi i de si percep que és capaç de resoldre’l. Aquest sentiment d’autoeficàcia té molt a veure amb l’autoestima.

En la formació de l’autoestima, la família i l’escola cobra una importància especial. Què es pot fer per fomentar una bona autoestima en el nen o nena? La resposta és l’amor incondicional. L’acceptació sense condicions dels pares és, sens dubte, la millor estratègia per fomentar la bona autoestima en el nen.

Si notem que estan més agitats o tibants del normal, podem fer ús de recursos de relaxació adaptats a ells. Per exemple, la relaxació de Koeppen

Recursos pràctics:

Per a infants de 0 a 3:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s